Records de Rosa Alemany i de Mercè Godayol

Nom: Rosa Alemany Font
Data de naixement: 16-11-1930
Lloc de naixement: Carrer Sant Pere de Vic
Situació civil: Casada

La primera persona entrevistada és la Sra. Rosa Alemany Font, nascuda al carrer St. Pere de Vic, on visqué fins dos anys després del seu casament. La Rosa vivia amb els avis, els pares i els seus germans. La casa tenia dos pisos i baixos. La planta baixa era de pedra i totes les parets de tàpia. El seu pare restaurava mobles vells.

La Rosa recorda que quan era petita, va agafar una malaltia als genolls anomenada tumor blanc i que per recuperar-se va passar nou mesos a pagès. Aquí estava ben alimentada, tot el contrari de la ciutat ja que es vivien les conseqüències de la guerra civil. La Rosa es va casar als 23 anys, molt aviat va marxar a viure en una casa feta per un senyor que anomenaven “El Capellà de Calle”, on van créixer fills i néts.

D'aquesta casa recorda la llum de pera, les taules llargues amb un calaix a cada banda on hi guardaven el pa, els matalassos o màrfegues i les cadires de boga.

La Rosa durant la seva joventut va treballar en diferents llocs. Primer de rentadora a Barcelona en un convent de monges, després a Vic a la Rambla del Carme on feia paperines i després en una fàbrica de persianes. Finalment en una fàbrica de teixits.

Recorda també que havien "curanderos" que venien herbes en un herbolari. També el metge que anava de casa en casa sempre que convenia, i que el tenien aconductat. Donaven receptes molt freqüents: quan tenies mal de panxa et purgaven amb oli de resina, hi havia una medicina que era per a tothom que en deien oli de fetge de bacallà, era com una vitamina per fer venir gana. Venien també ungüents de les serps, ungüents d’en “Panxu” que si tenies una espina te la treia, aspirines etc. Hi havia un apotecari que la gent n’estava molt, el de “Ca l’Urgell”, aquest es feia totes les medecines. També recorda que hi solien haver-hi epidèmies com el colera que li explicava la seva àvia, una descomposició molt forta i prolongada, la gent quedava deshidratada molts morien. La relació amb els seus pares era molt prudent i no era gaire comunicativa. La seva mare li feia molt de respecte.

Durant la seva infància es feien festes en família, com ara les Festes de Nadal, cagar el tió, anaven a beneir el ram. De joves jugaven a bales i a un joc que li agradava molt com “la cuit”.

Nom: Mercè Godayol Fitó
Data de naixement: 06-06-1920
Lloc de naixement: Calldetenes
Situació civil: Viuda
La segona persona entrevistada és la Sra. Mercè Godayol Fitó que ens dóna una informació basada en la seva joventut. Quan era petita, la seva mare va morir i el seu pare, es va fer càrrec d’ella i dels seus germans fins als deu anys. Llavors, fins als 18 anys, va residir en la Casa Misericòrdia. Recorda que s’ho va passar molt bé i que va estar molt ben tractada. A la Casa Misericòrdia, la Mercè va fer amigues, va aprendre a fer ganxet, punt de creu, mitja etc. També anaven a col-legi on van aprendre nocions bàsiques de llengua i matemàtiques. Durant el dia, portaven a terme una sèrie d’activitats i el poc temps lliure que quedava el dedicaven a jugar o fer el que els hi agradés.
Aquestes activitats, consistien en aprendre a cuinar, a cosir, anar a rentar la roba al safareig, i totes les activitats que requereix tenir una hort. Durant el temps que es va estar a la Misericòrdia, va estar molt ben alimentada. Recorda que per esmorzar normalment prenia una sopa, un vas de llet o cafè. Per dinar solien prendre caldo acompanyat de carn d’olla i per sopar, sopa, cigrons o mongetes i patates. El producte més important de l’alimentació era el porc. Els caps de setmana, menjaven pollastre, pernil i a vegades, una paella d’arròs, i al migdia anaven a missa amb les amigues. Practicaven la religió catòlica i la missa la donava el capella de la Misericòrdia, un senyor molt ben educat i amable que tothom n’estava molt content.
Als 18 anys, va marxar de la Misericòrdia, i se’n va anar a viure a casa del seu germà. Als 20 anys es va posar a treballar en una botiga de planxa . Aviat va conèixer el seu marit Josep Parareda Silvants amb qui es va casar un any mes tard.

Joan Boixederas i Pepita Vidal

Dades personals:
Nom i cognoms: Joan Boixederas
Edat: 74
Data de naixement: 15 de Gener de 1934
Lloc de naixement: Folgueroles/Vic
Estat civil: Casat

Vivia en una casa de pagès a Folgueroles. Era una casa llogada i aixó representava una gran despesa econòmica per la família. A la casa hi vivien sis persones, tenia un pou i un paller que es feia servir per guardar la palla i per posar el bestiar.
La casa era de un sol pis i estava formada per tres habitacions, menjador i la cuina. No hi havia bany, de manera que s’havien de dutxar amb un gran galleda gran i abans escalfar l'aigua.
Una de les coses que recorda més de la casa dels seus pares era la llar de foc amb un perol.
De les feines de la casa s'encarregava la mare i en Joan l’ajudava una mica i també ajudava el pare en el camp.
La seva infància va ser molt bonica, les joguines se les feien ells. Hi havia assignatures que li agradaven més que d'altres com les matemàtiques i d'altres menys com la llengua.
A l'escola anaven nois i noies junts.
Cada dia caminava aproximadament mig quilometre per arribar a l'escola, perquè la casa on vivien estava una mica apartada.
Entre les anècdotes que recorda de la seva vida escolar són els càstigs, quan es portaven malament els feien posar els dits de punta i els pagaven amb el regle. El contacte amb els companys era molt afable i encara el manté amb gairebé tots.
Va començar a treballar als 13 anys i mig. Primer va treballar de pellaire, feia 8 hores diàries i després ajudava en les feines de pagès. Els seus fills van mantenir la mateixa feina tot i que desprès es van canviar d'ofici.
El sou no era gaire alt, costava pagar totes les despeses de la casa.
Les condicions de treball d’ara amb les de abans eren molt diferents, en casi tots els aspectes.


Dades personals:
Nom i cognoms: Pepita Vidal
Edat: 67
Data de naixement: 15 de Gener de 1940
Lloc de naixement: Granollers
Estat civil: Casada

Pepita Vidal vivia en una casa de pisos, on els seus pares n'havien llogat un. Pagaven aproximadament unes 20 o 25 pessetes i això era una gran despesa per la familia.
La casa estava en un barri a Granollers, hi vivien 4 persones, els seus pares, un germà i ella. La casa era de planta baixa i tenia un pati. Hi havia 4 habitacions, la cuina i menjador. No hi havia bany i s’havien de rentar amb un cubell gran i escalfant aigua. Una de les coses que més recorda de la casa dels seus pares es la llar de foc.
La mare feia les feines de la llar, encara que a vegades el seu pare l’ajudava, i també la Pepita quan va ser més gran també.
Recorda que quan era petita anava a jugar al carrer amb els amics, jugaven a saltar a corda, a bitlles, a l’atrapada, etc.

Anava en una escola només de noies que estava una mica lluny de casa a uns 700m, tot i així hi anava caminant. A ella li agradava molt anar a l’escola i li hagués agradat haver continuat estudiant. Una de les anècdotes que més recorda és d'alguna companya que l’havien castigat.

Va començar a treballar als 14 anys de botiguera i desprès va treballar a una fàbrica. L'horari era de 8 del mati a la 1 del mig dia i de les 5 de la tarda a les 8 del vespre, hi va treballar fins als 22 anys quan es va casar.
Ella creu que les condicions de treball són molt millors ara que abans i que hi ha moltes més comoditats que no pas abans.

Joan Macià

Joan Macià

El senyor Joan Macià va néixer a Vic en una casa de pagès l'any 1914. La casa on vivien era de lloguer, era una casa força gran, tenia dues plantes: la planta baixa, el primer pis i les golfes. Hi havia sis habitacions i eren onze persones: els pares, quatre germans, quatre germanes i una tieta En Joan recorda que tenien un hort on cultivaven aliments, gairebé tot el que cultivaven era pel mercat a vendre-ho. A l’hort també hi havia un molí de vent. Al voltant de la casa hi havien molts camps i altres cases. Ell recorda a la casa hi havia molt mobiliari, però sobretot eines per l’agricultura. Tenien una bicicleta i no tenia joguines.

En Joan va començar els estudis als sis anys en el col-legi dels germans Maristes. Recorda que l’escola només hi havia homes, fins i tot el cuiner era un home i que els seus mestres eren tots capellans. Estudiaven ciències naturals, socials, ortografia, castellà, menys català. De dilluns a divendres, l’horari de matí era de les 9h fins les 12h i de tarda de les 15h fins les 18h i que els dissabtes també anaven a escola però només el matí .
A l’any 1936 en Joan va anar al servei militar, per obligació, a Inca (Mallorca). Si no volies anar al servei militar tenies que pagar 1.500 pts. Després li va tocar la guerra i no va tornar a casa fins el 1939.

L’any 1936 va morir la seva germana, que tenia 18 anys i unes setmanes més tard va morir una altra seva germana de 9 anys, les dues van morir del tifus. A l’any 1937 va morir el seu pare i la seva iaia.

El 1953 en Joan es va casar però la seva dona va morir l'any següent. Fins el 1970 no es va tornar a casar.
Durant el 1923 i 1928 hi havia la “Dictadura del general Primo de Ribera”. Fa 80 anys no hi havien eleccions ni discutien lleis.
En Joan de jove va comença treballant en l’agricultura i venedor en el mercat. Als 30 anys va començar a treballar de transportador de llet, és a dir, anava a les granges, agafaven llet i la portaven al mercat de Barcelona. A l’any 1928 va ser empleat de l’Ajuntament de Vic i finalment es va jubilar l’any 1978.

Josep Rodrigo Canaleta

JOSEP RODRIGO CANALETA

El senyor Josep Rodrigo Canaleta va néixer a Arbúcies, a una casa de pagès però el 1930 va anar a viure a Vilanova de Sau, mentre anava al col·legi fins el 16 anys el Pare Coll ja que li hagués agradat seguir estudiant algun ofici. L’escola era pública i no tenia instal·lacions, tan sols alguna estufa i algun llum. No tenien tants llibres com teníem ara nosaltres si no que tenien una llibreta i un llapis per anar apuntant el que li anaven ensenyant. De jovent no sortia gaire els caps de setmana ja que sempre hi havia alguna cosa o altre a fer, però quan sortia em els amics anaven amb bici, explicaven acudits... però a les 9 havien d’estar a casa.Quant va acabar els estudis obligatoris se’n va anar a treballar de paleta em en FERRER, a fer la presa de Sau. on cobrava 80 pts la setmana fent 8h cada dia. I 6 hores més les treballava quant acabava d’en FERRER ja que l’economia no era gaire bona i apart que li agradava el seu ofici i tot treball que es presentes era bo per tira endavant l’economia de casa seu, mentre el seu pare cuidava el bestiar i la mare es cuidava de les feines de la casa. El 1951 es va enamorar de la seva dona actual i ells molt enamorats desprès de 4 anys de festeig i d’estalviar es van casar a Vic a la pietat ; en Josep em 29 anys i la seva dona em 23 anys l’any 1955. Un cop casats van anar de lluna de mel durant una setmana a Barcelona , Arbúcies a veure la família d’en Josep i Mataró a veure una mica la família de la seva dona. Quan van tornar de la lluna de mel es volien independitzar i en Josep es va arreglar unes golfes i les va transformar en un pis el c/ Nou. Un cop varen tenir el pis mig enllestit varen comprar un mosquit ( una moto ) on anys més tard la van canviar per un sidecar . El cap d’uns anys varen tenir 2 fills. El 1954 en Josep va comprar la primera radio ja que ell li agradava molt escoltar-la, i el 1970 i van començar haver les primeres televisions pero ell no la va comprar fins el 1978.

Josep Codinachs i Jaume Puig Pedrós

Josep Codinachs

En Josep Codinach té 56 anys, viu a Vic amb la seva filla petita i és vidu. Va néixer al 4 d’abril del 1931 a Vic. Vivia a pagès, tenia 6 germans. Els seus pares eren pagesos, igual que els seus avis. Tenien porcs, vaques, i la gent anava a casa a comprar llet.

Quant era petit, per Pasqua, cantava caramelles i feia teatre: les dues coses en català. A Vic, recorda les festes que celebraven fa anys: la Festa del Ram, la Festa major i les curses de bous. Recorda que abans els mobles de casa s’assemblaven als d’ara però més resistents. També explica que els menjars més típics de pagès eren les patates, amanits amb ceba, cigrons, mongetes.
Vivia en una casa molt gran amb quatre habitacions, en els baixos tenien bestiar. Aqui hi havien unes quadres molt grans, per això quan van arribar les tropes de Franco, els soldats posaven el bestiar a les seves quadres. També explica que cap als finals de la guerra, els desertors que no volien anar a l’exèrcit republicà, perquè la guerra estava ja perduda eren ajudats per un capellà que els feia sortir del país anant cap a França seguint una línia elèctrica petita de tres fils.

Recorda una cançó popular que cantaven quant s’havia acabat la guerra:

En medio de montanyas tengo un nido

Que nadie ha visto como es:

Está mas lejos de lo que parece

Viviendo en mi casita de papel:

Qué felices seremos los dos,

Sin azúcar ni aceite, ni arroz:

Pasaremos la pasqua sin mona

Por culpa del señor governador!

Quant tenia 5 anys va començar anar a l’escola, i va deixar d’anar-hi als 10 perquè va venir la guerra. Durant els anys que anava a col·legi, quant sortien anaven a treballar a l’hort, i de vegades també anaven als prats a jugar a futbol. Quan va acabar el col·legi, es va posar a treballar a l’hort dels seus pares, ja que a pagès gairebé tots eren masovers, i recorda que les misses de pasqua es feien en llatí.

En aquella època no hi havia gaire bona relació entre rics i pobres, per exemple, a les cerimònies només hi anaven els rics, que també tenien un banc propi a l’església.

En Josep, recorda que a casa , el seu avi era el que solia pagar les factures i el que prenia les decisions importants, i també recorda que mai hi havien patit dificultats econòmiques, ja que abans no tenien tantes necessitats com ara.

Explica que quan collien el blat, havien de declarar les collites, se’n podien quedar una part per la família i l’altre havien de donar-la a l’estat. Hi va haver gent que es va fer ric amb l’estraperlo.

Alguns dels preus dels aliments de fa anys són:

1 kg de pa blanc – de 15 a 20 ptes.

1 dotzena d’ous – 9 duros

carn de racionament – 10’50 ptes/kg

Mentre que el jornal d’un obrer eren de 10 ptes diàries

Les begudes més comunes d’aquella època eren: sifón, gasosa, aigua de Vichy, aigua normal, vi i cervesa.

Als 20 anys, va haver d’anar a fer la mili a la Seu d’Urgell, que va durar des del 13 d’Abril de 1942 fins el Maig del 1943. Durant la mili, solia escriure sovint a la seva família, i s’ho va passar bastant bé, tot i que hauria preferit no anar-hi. Quant va acabar la mili, no va tenir gaires problemes per tornar a la vida normal, i la seva família es va canviar de casa.

Al caps d’uns anys, quant ell tenia 27 anys es va casar, i va tenir 7 filles, les que actualment tenen aquestes edats: 48, 47, 45, 43, 40, 38 i 27.

Jaume Puig Pedrós
En Jaume Puig Pedrós te 80 anys, va néixer el 17 de Juliol del 1927 i viu a Vic. Està casat, va fer les noces d’or fa 3 anys i viu amb la seva dona.

Va néixer a Collsuspina, i es va criar a pagès, on va viure fins a l’any 1962. Tenia 8 germans, i quant ell va néixer, els seus pares tenien uns 40 anys, i tots dos eren pagesos, igual que els seus avis. El seu avi era de La Guixa i la seva avia de Santa Aulàlia de Riu Primer. Una de les celebracions més importants quan ell era petit era quant mataven el porc i la festa major. A la seva època les festes de Nadal es celebraven amb més religió que ara: resaven el rosari, anaven a l’església, etc. I per pasqua, quant era petit, cantava caramelles, i als anys 40 batllava cerdanes. Va comenár a anar a l’escola als 5 anys, i va deixar d’anar-hi als 9 anys. Durant els anys que estudiava, quant sortia de l’escola anaven a jugar a fútbol a la plaça del poble i a ensejar el cor a l’església: era solista de cançons. També jugaven a bales, a la rutllana, baixar amb un triangle, es feien els jocs ells mateixos. Quant va deixar l’escola, es va posar a trevellar guardant baques. La seva familia eren masovers i havien de trebellar les terres dels propietaris dels masos. Recorda que a Collsuspina estaven molt malament d’aigua, i que només tenien aigua els més rics. Els més rics tenien preferència a tot arreu, i a l’església, tenien el seu propi banc per seure. Solien anar a missa tots els caps de setmana, i recorda dos objectes de valor de fa anys: una pesseta d’un duro de plata dels grossos i un medalló que s’obria i hi havia una joia a dins i uns rellotges.

En aquella època havien de declarar totes les collites, i hi havia gent que ho venia fent contrabando: hi va haver un home que va comprar tota una propietat amb diners negres. Les vegudes més comunes eren: vi, sifón, cervesa, gasosa, aigua normal i aigua de Vixi.

Als 20 anys, va haver d’anar a fer la mili durant dos anys a Figueres: al port de la selva. A figueres trebellava de paleta. Li van donar un més de permís per fer de paleta. Diu que la mili li va agredar però que hauria preferit no anar-hi. En els seus temps lliures, durant el matí trebellava fins a quarts d’una i anava a donar un volt amb bicicleta, i a l’estiu anaven al riu a banyar-se.

Al cap d’uns anys, es va casar en el 1952 a l’edat de 25 anys, i va tenir un fill, el que actualment te 52 anys.

Records de Josep Crespi i Josep Güell

Josep Crespi i Casanoves, el primer entrevistat, va néixer 11 de Maig de 1937 a St. Bartomeu del Grau, actualment està casat i té 3 fills.

De la seva infància, recorda que als 8 anys el van fer anar a guardar un remat de vaques. No tenia joguines, li van donar un bastó, un ramat de vaques i va haver de vigilar-les perquè no marxessin. El primer any recorda que va ser horrorós (com l’infern), en canvi, al segon any ja va ser molt millor.
Amb els seus amics jugava a la cuit, a bales.
Recorda la primera comunió portava “traje”, anava com un marques, li varen fer a mida, era marró. Després van fer una festa a casa, va ser una gran festa dins de les seves possibilitats.
Ens explica que no hi havien regals, perquè no s’ho podien permetre.

A l’escola en Josep hi va anar des dels 8 anys fins als 12, però només hi anava 3 mesos a l’any, ja que havia de tenir cura dels animals. A la seva escola només era per nois. Els ensenyaven a llegir, escriure, sumar i restar. Recorda que gairebé mai havia fet un examen.

El seu primer treball, 14 anys, va consistir en cuidar la casa de pagès, els animals... Quan era jove també va treballar molt en una tossinaria. A l’hivern anava al bosc a tallar pins, i també a esquilar ovelles.
Quan tenia 30 anys es va posar a treballar en una fàbrica, era una fàbrica de teixits, que ara ja no existeix.

En Josep, va anar a la “mili” quan tenia 21 anys però l’instrucció la va fer als 20 anys a Lambroto.
La “mili” la va fer a Sid Ifni, hi allà hi estigué 18 mesos.
A la “mili” li ensenyaren a tirar “tiros”, ens explica que abans a anar la “mili” era obligatori, en canvi ara és optatiu.
Per la seva família, anar a la “mili” va ser un problema econòmic. Cada setmana intentava enviar una o dues cartes a la família.
Josep ens diu que “allà, els meus companys feien novatades però jo no hi participava, eren temps durs ja que a Sid Ifni estava en guerra”

De les coses que encara conserva a hores d’ara de casa dels seus pares és un banc, se’n recorda que també hi havia una calaixera molt maca. A la cuina uns dels utensilis més pràctics era una paella.
Recorda els matalassos de llana. A casa conserva un objecte de decoració, un Sant Josep amb la Mare de Déu. Està a casa ben guardat, perquè durant per la guerra es van perdre moltes coses.

La casa on vivia de petit era molt bonica. Eren uns baixos i una planta alta. En els baixos hi havia l’entrada i la cuina, a dalt les 3 habitacions.
Abans no hi havien lavabos, eren tots comunes, ens explica que és un forat que anava tot dirigit als camps per fertilitzar-los. Per rentar-se utilitzaven una perola d’aram que encara conserva.
Anaven a buscar l’aigua a la font.
Explica que les dones estaven sempre a casa i feien totes les feines de la llar. També que les dones s’encarregaven de l’educació dels fills i els cuidaven.

El seu primer vehicle va ser una bicicleta, tenia 18 anys, quan el seu sou li va permetre comprar-la. Més tard quan es va casar es comprar una moto. El seu primer cotxe va ser un 600 de color blanc
En Josep els amics anava a donar vols pel poble, i jugava amb els nois i les noies a la cuit. No hi havia discoteques. A casa no hi havia ni música, ni ràdio. A ell només li varen ensenyar a anar a missa, ell va ser escolanet durant 3 anys i li feien dir el rosari, pregar...

Sobre la sexualitat els pares li deien que els fills havien sortit de sota una col, o que baixaven per la xemeneia, però d’aquest no els hi havien parlat mai, era pecat. Ell recorda que un dia va sortir amb un amic amb la bicicleta i la seva mare li va dir: -no aneu a cap lloc que no s’hi pugi anar! i ells es preguntaven: -quin lloc que no s’hi pugui anar?, o sigui a una casa de nenes (jajaja).















Quan tenia 7 anys el van portar a tenir cura de les cabres i el bestiar per poder menjar una mica.
De joguines a vegades, a ell, li havien fet una nina de cendra, però tenien prou feina per menjar.
La seva escola era la del senyor Garriga i el senyor Amadeu. Sols hi va anar dels 8 als 10 anys. Recorda que després de la guerra no es podia parlar el català en una aula
Als 14 anys en Josep Güel va entrar treballar en una pelleria. Ell cobrava 49 pts. I li pagaven les hores a 10 cts.

Els pares d’en Josep a l’hivern ja no treballaven perquè es glaçava tot, i a l’estiu cegaven el camp. Ell vivia en un pis, a la planta baixa i tenia uns baixos amb un carro...
Només vivia amb els pares i els germans, eren unes 8 persones.
A la casa seva hi havien a 3 habitacions grans cosa que feia que ell no tingues una habitació pròpia.
Tan ell com la seva família anaven amb la rova molt apedaçada.

El seu primer vehicle va ser una bicicleta. Als 14 anys, quan va començar a treballar, va estalviar però fins als 18 anys no se la va poder comprar. També va tenir una moto però va ser uns anys més tard.
El seu primer cotxe li va pagar el sogre, era un 850 de color gris, es veu que el sogre li va dir a la seva dona que li digues en “el pitu” que es preparés que a la nit anirien a veure un cotxe, i li va comprar.

De amor només n’ha tingut un, anaven a ballar sardanes.. però no sempre anava amb la mateixa.
Amb els amics, per divertir-se, anaven per exemple a St. Sebastià el dia de St. Sebastià, un altre dia a Puig l’agulla. No hi havia discoteques, a casa no hi havia gens de musica. No tenien cap afició, nomes pensaven en jugar. Abans no ens parlaven de sexualitat però si que hi havia moltes cases de nenes, feien pagar molt, jo coneixia a alguna persona que hi havia anat.

Records de la Guerra Civil de Josep Costa i Febret

Josep Costa Febret, casat amb quatre fills, té actualment 72 anys i va néixer a Vic. Els seus records d'infantesa estan relacionats amb la Guerra Civil (1936-1939). En Josep explica que havia nevat i feia molt fred, el pare el va enviar a bosc, calia llenya per escalfar-se. Mentre buscava en mig la neu trosets de fusta va trobar una bota enterrada. La curiositat el va portar a furgar a la neu: era el cos mort d’un soldat republicà, aquella imatge no l'ha pogut oblidar mai.També recorda quan els soldats passaven casa per casa robant els animals o qualsevol cosa comestible. De manera que en una ocasió se'n van endur el burro, l'endemà el seu pare li va donar quatre duros i l'encarrec que anés a comprar-ne un altre. En Josep sabia on eren els soldats, de manera que mentre badaven va recuperar el burro, però quan estaven a punt de marxar, un soldat se li va acostar per demanar-li si tenia encenedor per poder fumar una cigarreta.
Explica que li van ensenyar a fer bombes casolanes i que el dia de sants innocents amb els amics les tiraven pel carrer.

Infantesa i vida quotidiana de Josep Mateu i Josep Bruch

Nom i Cognoms: Josep Mateu
Edat: 81

Lloc de naixement: Breda
Estat civil: casat
Nombre de fills: 2

Nom i Cognoms: Josep Bruch
Edat: 75
Lloc de naixement: Prats de Lluçanès
Estat civil: casat
Nombre de fills: 3

Josep Bruch i Josep Mateu

En Josep Mateu recorda que vivia en una casa que era propietat de la companyia FECSA on treballava el seu pare. La casa era gran, tenia sis pisos. Aquí hi vivia tota la família, els seus pares, la seva germana i ell. També recorda que jugava al carrer amb tots els seus veïns i amics, perquè abans es feia molta més vida de barri. Jugava a patinar sobre gel amb unes fustes que havia transformat i que li servien d’esquís, també amb unes fustes jugava a espases.
Per altre banda, en Josep Bruch, recorda que de petit vivia en una casa de pagès, on tenien bestiar, gallines, conills... Hi vivien quatre persones, ell, els seus pares i la seva germana. La seva mare era mestressa de casa i el seu pare treballava al camp. Ell també recorda que feia molta vida al carrer.
Anaven a l’escola publica del poble. Els nois i les noies estaven separats. Tots dos ho passaven bé a l'escola i on jugaven amb tots els seus companys. Els alumnes eren molt tranquils i respectuosos, però els càstigs alguna vegada eren físics, també recorden que sovint, els feien posar de cara la paret, de genolls...
A l’escola s’aprenien les coses essencials com a llegir i escriure o a fer càlculs matemàtics. Recorda que no duien uniforme, simplement una bata. Aquesta etapa va ser molt curta, només van anar tres o quatre anys a l’escola. Des de molt joves es van posar a treballar per poder dur diners a casa, així als nou anys van començar a treballar d’aprenent o de “ noi dels encàrrecs”.

L'Escola de Josep Bruch

Recorda que els àpats , podien variar segons l’època de l’any. Normalment els dies entre setmana solien menjar sopes, moltes patates i llegums.
Per Nadal el menú canviava i solien menjar pollastre o ànec, que era molt més car en comparació amb els altres aliments.

A les nits, normalment no el deixaven sortir de casa, solien sortir els diumenges a ballar i a passejar. Els pares coneixien la gent amb qui sortien, perquè era la gent del poble.
Josep Mateu va fer el servei militar a Berga i a la Vall d’Aran, es va haver de desplaçar a peu entre aquestes dues poblacions.

Mateu recorda que per treballar, el seu pare portava un “mono” de l’empresa i de vegades anava vestit de carrer.
Els dies de festa ell anaven amb ‘traje’, corbata i pantalons llargs i els colors eren normalment foscos; pel que fa els complements, els cinturons solien ser de pell i de joies de valor mai n’havien tingut.
Als estius es solia anar amb màniga de camisa, pantalons curts i espardenyes, en canvi, als hiverns portaven el mateix, però amb la única diferencia que els pantalons eren llargs. Els dissabtes es rentaven i es canviaven de roba. La roba dels diumenges i dies festius era més nova i més especial. Tenien uns dos parells de sabates que solien ser botes o espardenyes. La roba li feia una modista i quan se’ls i feia algun estrip els hi cosia la seva mare. La vestimenta especial pròpia dels casaments era bastant normal, les núvies no anaven amb vestit blanc sinó que duien un vestit jaqueta que també acostumaven a dur els diumenges. La vestimenta dels batejos era un vestit llarg i blanc i els de la comunió solien ser la que portaven als diumenges i només els més rics duien el vestit de mariner. Les dones, també es pintaven i es maquillaven, feien servir “polvos” per maquillar-se, i les dones de més de quaranta anys duien el cap tapat amb un mocador negre i les viudes anaven sempre negres i amb faldilles llargues.
La moda era tenir la pell blanca, molt sovint els pagesos o pageses es protegien del sol per ser tot blancs.
Els teixit més comú en aquella època era la llana.

La sanitat en aquella època no estava ni de tros tan desenvolupada com ara. Era mol diferent a l’actual. Hi havia un hospital, però els quedava molt lluny i sempre recorrien al metge. El metge solia receptar medicaments com ara, però abans hi havia molta tradició amb les herbes i cures casolanes. Quan algú patia una malaltia greu, no hi havien tants recursos com ara, i simplement al cap d’un temps es moria. El metge no era gaire car, amb gent del poble moltes vegades no els cobrava.

Els seus casaments van ser per l’església. Mateu es va casar a Barcelona i Bruch a Prats. Més tard tots dos van tenir fills.
A l’hora d’educar els fills, no hi havia cap discrepància, ja que la majoria de decisions les prenia la dona. A mesura que van anar creixent els fills van estudiar i no ajudaven gaire a casa. Pel que fa la vida amb els seus pares, no havien anat mai de vacances, però amb els seus fills anaven sovint a la platja.
Tots dos recorden que l’entrada de l’euro a Espanya els va sobtar molt.

Borgonyà i la Maria Morera

La Maria Morera va néixer a Borgonya (Sant Vicenç de Torelló) l’octubre de 1925. Ens explica que Borgonya era una colònia, la formaven tres carrers principals: en un hi vivien els rics, els amos de la fàbrica, i en els altres, els treballadors de la colònia.
La colònia era una mena de poble, a més de les cases i la fàbrica, hi havia un escorxador, bombers, teatre, equip de futbol, pista de tennis, metges, consultoris i una casa bressol .
A la casa bressol hi anaven els nens petits, s’hi quedaven des de que neixen fins que tenien tres anys, això permetia a les dones poder treballar a la fàbrica. La Maria va néixer a casa, perquè abans tothom naixia a casa i no
a l' hospital. Recorda la casa on vivien, tenia dues plantes: tres habitacions, una cuina, un menjador, i una mena de lavabo situat a fora al pati. La Maria tenia forces joguines, però a ella no li agradaven les nines, sinó que li agradava pintar, encara ara de tant en tan pinta algun quadre. A la Maria li agradava força estudiar i era una bona estudiant. Li hagués agradat continuar estudiant, però quan tenia 14 anys es va posar a treballar.
Explica que li agradava sortir amb els amics, sovint anaven al camp de futbol, a jugar a tennis, a donar volts per la colònia, anaven al teatre... i algun diumenge, tot i que eren pocs, la deixaven anar al cinema en blanc i negre que feien a Torelló.
Per anar-hi agafaven el tren que passava cada quatre hores.
El seus pares sempre la deixaven anar a on volia ella perquè la relació amb ells era molt bona.
La Maria el va casar als 26 anys amb un veí, s’estimaven des de petits, ella es va casar amb un vestit negre i curt, perquè llavors aquesta era la moda de les núvies i el seu marit amb una traje també de color negre. En el casament hi havia molta gent, familiars, amics, veïns ...van marxa de lluna de mel pel nord d’Espanya fins Galícia i després van anar baixant per Extremadura, Sevilla, i així fins a arribar a Borgonyà altre vegada. Quatre mesos després van tenir el seu primer fill, després van tenir el segon fill, en aquest cas va ser una nena.
Quan tenia 56 anys aproximadament va quedar viuda. Ara la Maria està molt orgullosa de tot el que ha fet durant tot la seva vida, el seus fills tenen una carrera i té també sis nets, tots estudien uns a la universitat, els altres a l’institut i els més petits fan EGB.