Records de Rosa Alemany i de Mercè Godayol

Nom: Rosa Alemany Font
Data de naixement: 16-11-1930
Lloc de naixement: Carrer Sant Pere de Vic
Situació civil: Casada

La primera persona entrevistada és la Sra. Rosa Alemany Font, nascuda al carrer St. Pere de Vic, on visqué fins dos anys després del seu casament. La Rosa vivia amb els avis, els pares i els seus germans. La casa tenia dos pisos i baixos. La planta baixa era de pedra i totes les parets de tàpia. El seu pare restaurava mobles vells.

La Rosa recorda que quan era petita, va agafar una malaltia als genolls anomenada tumor blanc i que per recuperar-se va passar nou mesos a pagès. Aquí estava ben alimentada, tot el contrari de la ciutat ja que es vivien les conseqüències de la guerra civil. La Rosa es va casar als 23 anys, molt aviat va marxar a viure en una casa feta per un senyor que anomenaven “El Capellà de Calle”, on van créixer fills i néts.

D'aquesta casa recorda la llum de pera, les taules llargues amb un calaix a cada banda on hi guardaven el pa, els matalassos o màrfegues i les cadires de boga.

La Rosa durant la seva joventut va treballar en diferents llocs. Primer de rentadora a Barcelona en un convent de monges, després a Vic a la Rambla del Carme on feia paperines i després en una fàbrica de persianes. Finalment en una fàbrica de teixits.

Recorda també que havien "curanderos" que venien herbes en un herbolari. També el metge que anava de casa en casa sempre que convenia, i que el tenien aconductat. Donaven receptes molt freqüents: quan tenies mal de panxa et purgaven amb oli de resina, hi havia una medicina que era per a tothom que en deien oli de fetge de bacallà, era com una vitamina per fer venir gana. Venien també ungüents de les serps, ungüents d’en “Panxu” que si tenies una espina te la treia, aspirines etc. Hi havia un apotecari que la gent n’estava molt, el de “Ca l’Urgell”, aquest es feia totes les medecines. També recorda que hi solien haver-hi epidèmies com el colera que li explicava la seva àvia, una descomposició molt forta i prolongada, la gent quedava deshidratada molts morien. La relació amb els seus pares era molt prudent i no era gaire comunicativa. La seva mare li feia molt de respecte.

Durant la seva infància es feien festes en família, com ara les Festes de Nadal, cagar el tió, anaven a beneir el ram. De joves jugaven a bales i a un joc que li agradava molt com “la cuit”.

Nom: Mercè Godayol Fitó
Data de naixement: 06-06-1920
Lloc de naixement: Calldetenes
Situació civil: Viuda
La segona persona entrevistada és la Sra. Mercè Godayol Fitó que ens dóna una informació basada en la seva joventut. Quan era petita, la seva mare va morir i el seu pare, es va fer càrrec d’ella i dels seus germans fins als deu anys. Llavors, fins als 18 anys, va residir en la Casa Misericòrdia. Recorda que s’ho va passar molt bé i que va estar molt ben tractada. A la Casa Misericòrdia, la Mercè va fer amigues, va aprendre a fer ganxet, punt de creu, mitja etc. També anaven a col-legi on van aprendre nocions bàsiques de llengua i matemàtiques. Durant el dia, portaven a terme una sèrie d’activitats i el poc temps lliure que quedava el dedicaven a jugar o fer el que els hi agradés.
Aquestes activitats, consistien en aprendre a cuinar, a cosir, anar a rentar la roba al safareig, i totes les activitats que requereix tenir una hort. Durant el temps que es va estar a la Misericòrdia, va estar molt ben alimentada. Recorda que per esmorzar normalment prenia una sopa, un vas de llet o cafè. Per dinar solien prendre caldo acompanyat de carn d’olla i per sopar, sopa, cigrons o mongetes i patates. El producte més important de l’alimentació era el porc. Els caps de setmana, menjaven pollastre, pernil i a vegades, una paella d’arròs, i al migdia anaven a missa amb les amigues. Practicaven la religió catòlica i la missa la donava el capella de la Misericòrdia, un senyor molt ben educat i amable que tothom n’estava molt content.
Als 18 anys, va marxar de la Misericòrdia, i se’n va anar a viure a casa del seu germà. Als 20 anys es va posar a treballar en una botiga de planxa . Aviat va conèixer el seu marit Josep Parareda Silvants amb qui es va casar un any mes tard.