Josep Codinachs i Jaume Puig Pedrós

Josep Codinachs

En Josep Codinach té 56 anys, viu a Vic amb la seva filla petita i és vidu. Va néixer al 4 d’abril del 1931 a Vic. Vivia a pagès, tenia 6 germans. Els seus pares eren pagesos, igual que els seus avis. Tenien porcs, vaques, i la gent anava a casa a comprar llet.

Quant era petit, per Pasqua, cantava caramelles i feia teatre: les dues coses en català. A Vic, recorda les festes que celebraven fa anys: la Festa del Ram, la Festa major i les curses de bous. Recorda que abans els mobles de casa s’assemblaven als d’ara però més resistents. També explica que els menjars més típics de pagès eren les patates, amanits amb ceba, cigrons, mongetes.
Vivia en una casa molt gran amb quatre habitacions, en els baixos tenien bestiar. Aqui hi havien unes quadres molt grans, per això quan van arribar les tropes de Franco, els soldats posaven el bestiar a les seves quadres. També explica que cap als finals de la guerra, els desertors que no volien anar a l’exèrcit republicà, perquè la guerra estava ja perduda eren ajudats per un capellà que els feia sortir del país anant cap a França seguint una línia elèctrica petita de tres fils.

Recorda una cançó popular que cantaven quant s’havia acabat la guerra:

En medio de montanyas tengo un nido

Que nadie ha visto como es:

Está mas lejos de lo que parece

Viviendo en mi casita de papel:

Qué felices seremos los dos,

Sin azúcar ni aceite, ni arroz:

Pasaremos la pasqua sin mona

Por culpa del señor governador!

Quant tenia 5 anys va començar anar a l’escola, i va deixar d’anar-hi als 10 perquè va venir la guerra. Durant els anys que anava a col·legi, quant sortien anaven a treballar a l’hort, i de vegades també anaven als prats a jugar a futbol. Quan va acabar el col·legi, es va posar a treballar a l’hort dels seus pares, ja que a pagès gairebé tots eren masovers, i recorda que les misses de pasqua es feien en llatí.

En aquella època no hi havia gaire bona relació entre rics i pobres, per exemple, a les cerimònies només hi anaven els rics, que també tenien un banc propi a l’església.

En Josep, recorda que a casa , el seu avi era el que solia pagar les factures i el que prenia les decisions importants, i també recorda que mai hi havien patit dificultats econòmiques, ja que abans no tenien tantes necessitats com ara.

Explica que quan collien el blat, havien de declarar les collites, se’n podien quedar una part per la família i l’altre havien de donar-la a l’estat. Hi va haver gent que es va fer ric amb l’estraperlo.

Alguns dels preus dels aliments de fa anys són:

1 kg de pa blanc – de 15 a 20 ptes.

1 dotzena d’ous – 9 duros

carn de racionament – 10’50 ptes/kg

Mentre que el jornal d’un obrer eren de 10 ptes diàries

Les begudes més comunes d’aquella època eren: sifón, gasosa, aigua de Vichy, aigua normal, vi i cervesa.

Als 20 anys, va haver d’anar a fer la mili a la Seu d’Urgell, que va durar des del 13 d’Abril de 1942 fins el Maig del 1943. Durant la mili, solia escriure sovint a la seva família, i s’ho va passar bastant bé, tot i que hauria preferit no anar-hi. Quant va acabar la mili, no va tenir gaires problemes per tornar a la vida normal, i la seva família es va canviar de casa.

Al caps d’uns anys, quant ell tenia 27 anys es va casar, i va tenir 7 filles, les que actualment tenen aquestes edats: 48, 47, 45, 43, 40, 38 i 27.

Jaume Puig Pedrós
En Jaume Puig Pedrós te 80 anys, va néixer el 17 de Juliol del 1927 i viu a Vic. Està casat, va fer les noces d’or fa 3 anys i viu amb la seva dona.

Va néixer a Collsuspina, i es va criar a pagès, on va viure fins a l’any 1962. Tenia 8 germans, i quant ell va néixer, els seus pares tenien uns 40 anys, i tots dos eren pagesos, igual que els seus avis. El seu avi era de La Guixa i la seva avia de Santa Aulàlia de Riu Primer. Una de les celebracions més importants quan ell era petit era quant mataven el porc i la festa major. A la seva època les festes de Nadal es celebraven amb més religió que ara: resaven el rosari, anaven a l’església, etc. I per pasqua, quant era petit, cantava caramelles, i als anys 40 batllava cerdanes. Va comenár a anar a l’escola als 5 anys, i va deixar d’anar-hi als 9 anys. Durant els anys que estudiava, quant sortia de l’escola anaven a jugar a fútbol a la plaça del poble i a ensejar el cor a l’església: era solista de cançons. També jugaven a bales, a la rutllana, baixar amb un triangle, es feien els jocs ells mateixos. Quant va deixar l’escola, es va posar a trevellar guardant baques. La seva familia eren masovers i havien de trebellar les terres dels propietaris dels masos. Recorda que a Collsuspina estaven molt malament d’aigua, i que només tenien aigua els més rics. Els més rics tenien preferència a tot arreu, i a l’església, tenien el seu propi banc per seure. Solien anar a missa tots els caps de setmana, i recorda dos objectes de valor de fa anys: una pesseta d’un duro de plata dels grossos i un medalló que s’obria i hi havia una joia a dins i uns rellotges.

En aquella època havien de declarar totes les collites, i hi havia gent que ho venia fent contrabando: hi va haver un home que va comprar tota una propietat amb diners negres. Les vegudes més comunes eren: vi, sifón, cervesa, gasosa, aigua normal i aigua de Vixi.

Als 20 anys, va haver d’anar a fer la mili durant dos anys a Figueres: al port de la selva. A figueres trebellava de paleta. Li van donar un més de permís per fer de paleta. Diu que la mili li va agredar però que hauria preferit no anar-hi. En els seus temps lliures, durant el matí trebellava fins a quarts d’una i anava a donar un volt amb bicicleta, i a l’estiu anaven al riu a banyar-se.

Al cap d’uns anys, es va casar en el 1952 a l’edat de 25 anys, i va tenir un fill, el que actualment te 52 anys.