Josep Crespi i Casanoves, el primer entrevistat, va néixer 11 de Maig de 1937 a St. Bartomeu del Grau, actualment està casat i té 3 fills.
De la seva infància, recorda que als 8 anys el van fer anar a guardar un remat de vaques. No tenia joguines, li van donar un bastó, un ramat de vaques i va haver de vigilar-les perquè no marxessin. El primer any recorda que va ser horrorós (com l’infern), en canvi, al segon any ja va ser molt millor.
Amb els seus amics jugava a la cuit, a bales.
Recorda la primera comunió portava “traje”, anava com un marques, li varen fer a mida, era marró. Després van fer una festa a casa, va ser una gran festa dins de les seves possibilitats.
Ens explica que no hi havien regals, perquè no s’ho podien permetre.
A l’escola en Josep hi va anar des dels 8 anys fins als 12, però només hi anava 3 mesos a l’any, ja que havia de tenir cura dels animals. A la seva escola només era per nois. Els ensenyaven a llegir, escriure, sumar i restar. Recorda que gairebé mai havia fet un examen.
El seu primer treball, 14 anys, va consistir en cuidar la casa de pagès, els animals... Quan era jove també va treballar molt en una tossinaria. A l’hivern anava al bosc a tallar pins, i també a esquilar ovelles.
Quan tenia 30 anys es va posar a treballar en una fàbrica, era una fàbrica de teixits, que ara ja no existeix.
En Josep, va anar a la “mili” quan tenia 21 anys però l’instrucció la va fer als 20 anys a Lambroto.
La “mili” la va fer a Sid Ifni, hi allà hi estigué 18 mesos.
A la “mili” li ensenyaren a tirar “tiros”, ens explica que abans a anar la “mili” era obligatori, en canvi ara és optatiu.
Per la seva família, anar a la “mili” va ser un problema econòmic. Cada setmana intentava enviar una o dues cartes a la família.
Josep ens diu que “allà, els meus companys feien novatades però jo no hi participava, eren temps durs ja que a Sid Ifni estava en guerra”
De les coses que encara conserva a hores d’ara de casa dels seus pares és un banc, se’n recorda que també hi havia una calaixera molt maca. A la cuina uns dels utensilis més pràctics era una paella.
Recorda els matalassos de llana. A casa conserva un objecte de decoració, un Sant Josep amb la Mare de Déu. Està a casa ben guardat, perquè durant per la guerra es van perdre moltes coses.
La casa on vivia de petit era molt bonica. Eren uns baixos i una planta alta. En els baixos hi havia l’entrada i la cuina, a dalt les 3 habitacions.
Abans no hi havien lavabos, eren tots comunes, ens explica que és un forat que anava tot dirigit als camps per fertilitzar-los. Per rentar-se utilitzaven una perola d’aram que encara conserva.
Anaven a buscar l’aigua a la font.
Explica que les dones estaven sempre a casa i feien totes les feines de la llar. També que les dones s’encarregaven de l’educació dels fills i els cuidaven.
El seu primer vehicle va ser una bicicleta, tenia 18 anys, quan el seu sou li va permetre comprar-la. Més tard quan es va casar es comprar una moto. El seu primer cotxe va ser un 600 de color blanc
En Josep els amics anava a donar vols pel poble, i jugava amb els nois i les noies a la cuit. No hi havia discoteques. A casa no hi havia ni música, ni ràdio. A ell només li varen ensenyar a anar a missa, ell va ser escolanet durant 3 anys i li feien dir el rosari, pregar...
Sobre la sexualitat els pares li deien que els fills havien sortit de sota una col, o que baixaven per la xemeneia, però d’aquest no els hi havien parlat mai, era pecat. Ell recorda que un dia va sortir amb un amic amb la bicicleta i la seva mare li va dir: -no aneu a cap lloc que no s’hi pugi anar! i ells es preguntaven: -quin lloc que no s’hi pugui anar?, o sigui a una casa de nenes (jajaja).
Quan tenia 7 anys el van portar a tenir cura de les cabres i el bestiar per poder menjar una mica.
De joguines a vegades, a ell, li havien fet una nina de cendra, però tenien prou feina per menjar.
La seva escola era la del senyor Garriga i el senyor Amadeu. Sols hi va anar dels 8 als 10 anys. Recorda que després de la guerra no es podia parlar el català en una aula
Als 14 anys en Josep Güel va entrar treballar en una pelleria. Ell cobrava 49 pts. I li pagaven les hores a 10 cts.
Els pares d’en Josep a l’hivern ja no treballaven perquè es glaçava tot, i a l’estiu cegaven el camp. Ell vivia en un pis, a la planta baixa i tenia uns baixos amb un carro...
Només vivia amb els pares i els germans, eren unes 8 persones.
A la casa seva hi havien a 3 habitacions grans cosa que feia que ell no tingues una habitació pròpia.
Tan ell com la seva família anaven amb la rova molt apedaçada.
El seu primer vehicle va ser una bicicleta. Als 14 anys, quan va començar a treballar, va estalviar però fins als 18 anys no se la va poder comprar. També va tenir una moto però va ser uns anys més tard.
El seu primer cotxe li va pagar el sogre, era un 850 de color gris, es veu que el sogre li va dir a la seva dona que li digues en “el pitu” que es preparés que a la nit anirien a veure un cotxe, i li va comprar.
De amor només n’ha tingut un, anaven a ballar sardanes.. però no sempre anava amb la mateixa.
Amb els amics, per divertir-se, anaven per exemple a St. Sebastià el dia de St. Sebastià, un altre dia a Puig l’agulla. No hi havia discoteques, a casa no hi havia gens de musica. No tenien cap afició, nomes pensaven en jugar. Abans no ens parlaven de sexualitat però si que hi havia moltes cases de nenes, feien pagar molt, jo coneixia a alguna persona que hi havia anat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario