Infantesa i vida quotidiana de Josep Mateu i Josep Bruch

Nom i Cognoms: Josep Mateu
Edat: 81

Lloc de naixement: Breda
Estat civil: casat
Nombre de fills: 2

Nom i Cognoms: Josep Bruch
Edat: 75
Lloc de naixement: Prats de Lluçanès
Estat civil: casat
Nombre de fills: 3

Josep Bruch i Josep Mateu

En Josep Mateu recorda que vivia en una casa que era propietat de la companyia FECSA on treballava el seu pare. La casa era gran, tenia sis pisos. Aquí hi vivia tota la família, els seus pares, la seva germana i ell. També recorda que jugava al carrer amb tots els seus veïns i amics, perquè abans es feia molta més vida de barri. Jugava a patinar sobre gel amb unes fustes que havia transformat i que li servien d’esquís, també amb unes fustes jugava a espases.
Per altre banda, en Josep Bruch, recorda que de petit vivia en una casa de pagès, on tenien bestiar, gallines, conills... Hi vivien quatre persones, ell, els seus pares i la seva germana. La seva mare era mestressa de casa i el seu pare treballava al camp. Ell també recorda que feia molta vida al carrer.
Anaven a l’escola publica del poble. Els nois i les noies estaven separats. Tots dos ho passaven bé a l'escola i on jugaven amb tots els seus companys. Els alumnes eren molt tranquils i respectuosos, però els càstigs alguna vegada eren físics, també recorden que sovint, els feien posar de cara la paret, de genolls...
A l’escola s’aprenien les coses essencials com a llegir i escriure o a fer càlculs matemàtics. Recorda que no duien uniforme, simplement una bata. Aquesta etapa va ser molt curta, només van anar tres o quatre anys a l’escola. Des de molt joves es van posar a treballar per poder dur diners a casa, així als nou anys van començar a treballar d’aprenent o de “ noi dels encàrrecs”.

L'Escola de Josep Bruch

Recorda que els àpats , podien variar segons l’època de l’any. Normalment els dies entre setmana solien menjar sopes, moltes patates i llegums.
Per Nadal el menú canviava i solien menjar pollastre o ànec, que era molt més car en comparació amb els altres aliments.

A les nits, normalment no el deixaven sortir de casa, solien sortir els diumenges a ballar i a passejar. Els pares coneixien la gent amb qui sortien, perquè era la gent del poble.
Josep Mateu va fer el servei militar a Berga i a la Vall d’Aran, es va haver de desplaçar a peu entre aquestes dues poblacions.

Mateu recorda que per treballar, el seu pare portava un “mono” de l’empresa i de vegades anava vestit de carrer.
Els dies de festa ell anaven amb ‘traje’, corbata i pantalons llargs i els colors eren normalment foscos; pel que fa els complements, els cinturons solien ser de pell i de joies de valor mai n’havien tingut.
Als estius es solia anar amb màniga de camisa, pantalons curts i espardenyes, en canvi, als hiverns portaven el mateix, però amb la única diferencia que els pantalons eren llargs. Els dissabtes es rentaven i es canviaven de roba. La roba dels diumenges i dies festius era més nova i més especial. Tenien uns dos parells de sabates que solien ser botes o espardenyes. La roba li feia una modista i quan se’ls i feia algun estrip els hi cosia la seva mare. La vestimenta especial pròpia dels casaments era bastant normal, les núvies no anaven amb vestit blanc sinó que duien un vestit jaqueta que també acostumaven a dur els diumenges. La vestimenta dels batejos era un vestit llarg i blanc i els de la comunió solien ser la que portaven als diumenges i només els més rics duien el vestit de mariner. Les dones, també es pintaven i es maquillaven, feien servir “polvos” per maquillar-se, i les dones de més de quaranta anys duien el cap tapat amb un mocador negre i les viudes anaven sempre negres i amb faldilles llargues.
La moda era tenir la pell blanca, molt sovint els pagesos o pageses es protegien del sol per ser tot blancs.
Els teixit més comú en aquella època era la llana.

La sanitat en aquella època no estava ni de tros tan desenvolupada com ara. Era mol diferent a l’actual. Hi havia un hospital, però els quedava molt lluny i sempre recorrien al metge. El metge solia receptar medicaments com ara, però abans hi havia molta tradició amb les herbes i cures casolanes. Quan algú patia una malaltia greu, no hi havien tants recursos com ara, i simplement al cap d’un temps es moria. El metge no era gaire car, amb gent del poble moltes vegades no els cobrava.

Els seus casaments van ser per l’església. Mateu es va casar a Barcelona i Bruch a Prats. Més tard tots dos van tenir fills.
A l’hora d’educar els fills, no hi havia cap discrepància, ja que la majoria de decisions les prenia la dona. A mesura que van anar creixent els fills van estudiar i no ajudaven gaire a casa. Pel que fa la vida amb els seus pares, no havien anat mai de vacances, però amb els seus fills anaven sovint a la platja.
Tots dos recorden que l’entrada de l’euro a Espanya els va sobtar molt.